Crisi política a Madrid : Andorra IMC

ZAPATERO ATRIBUEIX LA CRISI DE MADRID A UN INTENT DE FRENAR EL SEU ASCENS

José Luis Rodríguez Zapatero està convençut que, més enllà de l'interès dels especuladors per defensar els seus privilegis en perill, la "raó política de fons" de la crisi de l'Assemblea de Madrid és que el PSOE estava en condicions de guanyar el PP a les generals de març del 2004. El líder socialista, que va celebrar ahir amb un míting a Madrid el seu tercer any al capdavant del partit, va donar també el seu suport a Pasqual Maragall davant els atacs que rep per part dels populars.

La crisi de Madrid ha enterbolit el tercer aniversari del triomf de Zapatero en el 35è congrés del PSOE. El míting de celebració d'ahir va ser el primer que va protagonitzar amb el frustrat president de la Comunitat de Madrid, Rafael Simancas, després del daltabaix del 10 de juny, quan els diputats traïdors Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez van deixar en minoria el PSOE a l'Assemblea de Madrid.

Davant uns 2.000 seguidors, Zapatero no va obviar aquesta qüestió. Després de proclamar d'entrada un "¡No ens robaran Madrid!" que va enardir els presents. A continuació, va assegurar que la raó del cop sofert a la comunitat madrilenya és "molt clara" i consisteix en el fet que, "des de fa tres, dos, un any, el PSOE està en condicions de guanyar netament a la dreta les eleccions generals".

El líder socialista va recordar que fa uns mesos va denunciar al Parlament que hi havia una coalició entre els especuladors del sòl i el PP, però va afegir que no esperava "que arribessin tan lluny". En la seva opinió, la dreta ha tractat de frenar una "renovació imparable" del seu partit encaminada a la victòria el març de l'any que ve.

Per recolzar el seu argument que el PP pretén mantenir el poder costi el que costi, Zapatero es va referir també a la situació electoral a Catalunya i va aprofitar per donar un suport sense reserves a Pasqual Maragall, que ha estat en les últimes setmanes el blanc de dures crítiques per part del PP, que identifica al candidat del PSC amb l'independentisme català per demanar una reforma de l'Estatut.

Zapatero va augurar que Maragall serà el pròxim president de la Generalitat, "per bé de Catalunya i Espanya, del diàleg i la integració territorial que dibuixem a la Constitució".

"¿Potser us penseu que a Aznar el preocupa la cohesió?", va preguntar a l'auditori. "Si el que està desitjant és que guanyi CiU, que té un projecte pròxim al de (Juan José) Ibarretxe. El futur de la cohesió territorial no el preocupa. El que el preocupa és que guanyi el PSOE a Catalunya i a Espanya", va respondre.

Arran del suport de Zapatero a Maragall, el presidenciable de CiU, Artur Mas, va reclamar al líder del PSOE que defensi una reforma de l'Estatut al Congrés i demostri d'aquesta manera que la seva política sobre Catalunya no és "mimètica" de la del PP.

INDAGACIONS EN VIA MORTA

Transcorreguts 41 dies des de la fuga dels diputats socialistes Eduardo Tamayo i Teresa Sáez, els electors madrilenys, víctimes innocents de la traïció, segueixen sense cap explicació de per què el seu vot s'ha convertit en paper mullat. I, encara pitjor, tot fa presagiar que tornaran a les urnes sense saber si l'anomenada trama de Madrid és una conspiració de la dreta i els constructors, com denuncia el PSOE, o una lluita entre els clans urbanístics socialistes, com sosté el PP.

Per guardar les formes, els populars han permès constituir una comissió d'investigació a l'Assemblea de Madrid, però li han limitat el marge de maniobra per dues vies: retallant la llista de compareixents i impedint que els diputats demanin documentació a Hisenda o a altres estaments públics. D'aquesta manera, el PP pretén convertir aquesta comissió en un altaveu dels trànsfugues i els seus conxorxats per sotmetre el PSOE a un judici sumaríssim.

Davant d'aquests esculls, hauria de ser la justícia qui posés una mica de llum sobre l'escàndol. No obstant, el fiscal general, Jesús Cardenal, té més interès a accelerar el relleu del fiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, que a deixar-li obrir diligències. Tot un exemple de transparència.

UNA CARRERA PER ETAPES

Un José Luis Rodríguez Zapatero eufòric proclamava el dia 2 de maig, al celebrar el triomf electoral de Madrid, que aquest any es consumava l'última de les tres etapes que s'havia marcat per al seu primer mandat: la de fer arrelar una alternativa política que portaria el PSOE a la Moncloa el 2004. Només 18 dies després, la traïció d'Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez ha col.locat un dur obstacle en aquesta carrera.

Zapatero va accedir a la secretaria general el 22 de juliol del 2000 en el 35è congrés del PSOE. El candidat revelació va donar la sorpresa i es va alçar amb el triomf, per sobre d'un baró com José Bono. Va ser Tamayo, avui traïdor, qui va custodiar la nit del 21 al 22 de juliol del 2000, vigília de les primàries, els avals de Zapatero a la seva oficina electoral.

Proclamat líder, Zapatero es va fixar diverses etapes. El primer any el va dedicar a la renovació generacional del partit. Així, va dissenyar una nova direcció després de pactar amb líders territorials com Juan Carlos Rodríguez Ibarra i substituir al capdavant del socialisme basc Nicolás Redondo Terreros, massa inclinat cap al PP, per Patxi López. Al mateix temps, es va anar forjant una imatge dialogant grà- cies a les seves ofertes de pacte a Aznar, algunes de les quals es van materialitzar, com l'acord antiterrorista o el pacte de la justícia.

A mitjans del 2002, va emprendre la segona etapa: la de cohesió interna, que va coincidir amb el moment dolç de Zapatero gràcies als errors de José María Aznar, com la vaga general del 20-J, la tragèdia del Prestige i l'onada popular en contra de la guerra de l'Iraq.

El dia 25 de juny, el PSOE va guanyar les eleccions municipals per 120.000 vots i Zapatero va veure arribat el moment de l'esprint final. La traïció de Madrid ha estat el cop més dur del seu lideratge. Queden vuit mesos de carrera.

EL GOVERN RETIRA DE IMPROVÍS LA ESCORTA POLICIAL DE SIMANCAS

La Delegació del Govern a Madrid ha retirat els escortes que protegien Rafael Simancas, candidat del PSOE a la presidència de l'Executiu regional madrileny, sense consulta prèvia amb l'afectat. El delegat del Govern, Francisco Javier Ansuátegui, va justificar la supressió dels agents que escortaven Simancas amb l'argument que ni el portaveu del Grup Socialista a l'Assemblea de Madrid "ni cap altre tenen per què tenir protecció".

Ansuátegui va precisar ahir a la nit a la cadena SER que la protecció policial li va ser assignada provisionalment a començaments del mes de juliol, a petició del PSOE. Les amenaces que va rebre després de la traïció dels dos diputats trànsfugues en van ser la causa. El delegat del Govern no va descartar tornar a posar-li els escortes si el PSOE considera que el dirigent socialista segueix estant en perill.

La rèplica del partit socialista va arribar immediatament. El secretari d'organització del PSOE, José Blanco, va reiterar que Simancas segueix necessitant protecció i que correspon a la Delegació del Govern avaluar l'abast dels riscos sense necessitat que l'hi pregui un partit.

Rafael Simancas compta amb protecció policial de forma ininterrompuda des de fa quatre anys. Com a regidor de l'Ajuntament de Madrid i portaveu del seu grup municipal va disposar d'una escorta de la policia municipal, igual que la resta dels regidors madrilenys, arran de les amenaces d'ETA. A judici de la seva excompanya de consistori Matilde Fernández, que considera que Simancas ara està en situació de més risc, la decisió del Govern revela la "prepotència de l'autoritari".

La portaveu del PP a l'Assemblea de Madrid i expresidenta del Senat i exministra, Esperanza Aguirre, té escorta, igual que la presidenta i l'expresident de la Cambra regional, Concepción Dancausa i Jesús Pedroche. Segons Ansuátegui, tant a Aguirre com a Pedroche els correspon portar escorta perquè han estat alts càrrecs.

EL VICEALCALDE DE MADRID VA TENIR LLAÇOS AMB IMMOBILIÀRIES DEL SEU PARE

El número dos d'Alberto Ruiz-Gallardón a l'Ajuntament de Madrid, Manuel Cobo Vega, va mantenir relacions empresarials amb el seu pare, el constructor Manuel Cobo Calleja. La setmana passada, quan es va saber que el polític del PP figurava com a apoderat de 13 empreses immobiliàries de Cobo Calleja, aquest va dir que ho ignorava i que no tenia cap relació amb el seu pare des de l'any 1986.

Manuel Cobo Calleja va promoure als anys 80 el polígon més gran d'Espanya als municipis madrilenys de Pinto i Fuenlabrada i va acumular milers de metres quadrats de finques. Algunes van ser venudes després a ajuntaments del sud de Madrid per portar a terme el projecte Metrosur, l'obra emblemàtica de Gallardón al capdavant de la Comunitat de Madrid.

Cobo Vega es va veure obligat a explicar el seu paper en 13 constructores del seu pare després de les revelacions d'Interviú. Aleshores va donar diversos arguments que aquesta setmana són rebatuts per aquesta revista. Així, Cobo Vega va assegurar que va deixar de tenir relació amb el seu pare el 1986, arran de la separació dels seus progenitors. Documents del registre de les empreses Construcciones Cobo Calleja i Inmobiliaria Cobo Calleja aportats per Interviú constaten que, el 20 de maig de 1991, es va reunir el consell d'administració, en què hi eren presents l'avui vicealcalde de Madrid i el seu pare. Dos dies més tard, els dos van elevar a públics els acords davant de notari.

El 5 de juny de 1991 (10 dies després dels comicis autonòmics del 26 de maig, en què va sortir elegit diputat), Cobo Vega va ser apoderat pel seu pare per a l'administració de les societats que conformaven llavors el grup familiar. Un mes abans, decidit a presentar-se a les eleccions, havia dimitit com a secretari de dues societats presidides pel seu pare.
L'aleshores recent diputat del PP a l'Assemblea de Madrid --després seria conseller de Presidència del Govern autonòmic de Gallardón-- va seguir, però, presidint l'empresa Estaciones i Arrendamientos.

El dia 13 de juliol passat, Ruiz-Gallardón, alcalde de Madrid i president en funcions de la Comunitat, va destituir per "ruptura de confiança" Fernando Bastarreche com a gerent de l'empresa pública que atorga les certificacions de qualitat Madrid Excelente. El motiu va ser que en una conversa amb Cobo Vega va negar la seva vinculació amb la reserva d'una habitació d'hotel per a la nit de bodes de José Esteban Verdes, advocat i militant del PP, i la seva dona, Paloma García Romero, regidora del PP de Madrid. Bastarreche va ocultar a Cobo que ell va fer la reserva a través de l'empresari Francisco Vázquez, vinculat a l'escàndol de l'Assemblea per la seva relació amb el diputat traïdor del PSOE, Eduardo Tamayo.